Ahir, amb els cabells tan curts i la camisa del Marroc.

Gràcies per visitar l'exposició real però sobretot per visitar-me a mi, per donar-me ànims i per contar-me coses,per ser tan comprensiva i anarte'n quan t'ho vaig dir...

Els comentaris sobre el conte són genials... no sé si quan sigui gran vull ser pintora o escriptora... el que sé és que m'agradaria passar més temps al teu costat!