El que fa d´ ella, entre d´ altres coses, una bona escriptora de viatges és que té instint per descobrir rareses locals, sap el que ha de buscar i té un ull molt viu pels detalls.
Ha après, però, que ha de saber diferenciar entre el que observa espontàniament i càndidament–i per això duu una màquina fotogràfica amb ella, ja que les revistes envien els seus propis fotògrafs – i el que ha de deixar. Per exemple, si aixeca lleugerament el cap pot llegir: SAL IDAS DEBAJO DE SU ASIENTO. Diu SALIDAS perquè les lletres estan esborrades degut al anar i venir dels nombrosos passatgers. Això seria una nota humorística per al seu article però no ho pot fer servir , la companyia aèria podria protestar perquè implicaria que els seus avions no són segurs .
Creu que a la gent no li agrada llegir cap classe de perill en el tipus
d´ articles que ella escriu. Fins i tot les persones que no vagin mai als llocs que descriu, les qui no poden permetre –s´ ho , no volen escoltar res de situacions perilloses o incòmodes. És com si volguessin creure que encara queda qualque lloc al món on tot va bé, on mai passen coses dolentes . “Un Edén inexplorat” seria una frase adequada.