L´ Anna se sent dèbil. Mai li havia passat després d´ un viatge i suposa que és a causa dels medicaments. Qualsevol classe de pastilles significa un desgast en el sistema, no li agrada prendre’n però...
Mastega cacauets d´ una bossa mig buida. Treu la guia de viatge d´ una de les butxaques del seient. Passeja la mirada sobre les fotografies en color. “Trenta - sis dies de vacances al sol” descrit en termes entusiastes, “tot inclòs” diu, però és clar, hi ha extres. “Una illa de cinema, quasi inexplorada, amb platges de sorra blanca i brillant, llacs verds i blaus i la gent extremadament amable”.
L´ Anna torna precisament d´ aquesta illa, ella també escriu coses com aquestes però el seu no són anuncis, és per als periòdics i quan hi ha sort també per a les revistes de moda, per això les coses que ella escriu han de ser menys afalagadores : petites anècdotes, el contacte personal, detalls com on es pot menjar i què tal és el servei, si el cambrer fa bromes , on anar de compres típiques i totes aquelles coses curioses que se suposa que s´ han de fer, com per exemple, escalar fins a un volcà extingit o cuinar un peix –lloro en un escull de coral si tens les ganes i l´ energia suficient. Ella no les té, però de totes formes es posa a prova i ho fa. Darrerament ha pensat en fer trampes i recomanar aquestes coses sense haver-les fet.