de poder escriure't una mica i sobretot de que aquest mapa tan gran no fos el principi del blog que du el teu nom...
Deixe aquestes violetes. M'agradaria poder ensumar-les amb tu!
(Les roses que m'has dut avuí són precioses, però tu ho ets molt més)
M' hagués agrada't anar-hi amb tu...
Castells i ciutats amb murades
Dissabte:
passeig en bicicleta ± 15 km Després d’embarcar en Amsterdam navegarem pel Amsterdam-Rijn canal fins a Wijk bij Duurstede, on ens aturarem per passar la nit. A la tarda hi haurà una curta passejada en bicicleta pels voltants i veurem els castells de Zandenburg i Walenburg.
Diumenge:
passeig en bicicleta ± 50 km El vaixell navega pel riu Nederrijn fins al port de la propera vila de Heveadorp, on els ciclistes desembarquen per començar la ruta. Pedalarem fins al National park ‘De Hoge Veluwe’ . En aquest parc s’hi troba el museu Kröller-Müller, on hi ha una mostra fantástica de les pintures de Vincent van Gogh . Mereix també molt la pena la visita del famós jardí d’estàtues. La ruta acaba en Arnhem, on el vaixell està amarrat en el riu Nederrijn.
Dilluns:
passeig en bicicleta ± 50 km pedalarem fins el castell de Rosendael fins al ferry a prop de Rheden. El ferry ens du pel riu IJssel y la ruta continua pels pobles de Doesburg i Brummen fins a la ciutat anseática enmurallada de Zutphen, situada a la vora del riu IJssel.
Dimarts:
passeig en bicicleta ± 50 km Com que el vaixell està amarrat a Zutphen, farem una ruta circular. Passarem pel castell Vorden i la comunitat rural de Lochem. Després de visitar la Mansion Verwolde tornarem pel canal Twentell fins a Zutphen. Com alternativa potser es pot passar el dia de compres o visitant els museus de Zutphen. El Stedelijk Museum te una col.lecció molt interessant que t’ajuda a entendre la cultura i la història de Zutphen i els seus voltants.
Dimecres:
passeig en bicicleta ± 55 km Avui navegarem anb el vaixell fins a la hanseatica ciutat de Deventer, on els ciclistes desembarcarem.Disfrutarem del paisatge pintoresc mentre seguim pel riu IJssel fins a Diepenveen, el castell Oude Rande i l’area rural de Hoenderloo. Passarem pel poble de Windesheim i la ruta acabarà en Kampen, una ciutat històrica hanseatica.
Dijous:
passeig en bicicleta ± 35 km Avui és el dia de relaxar-se abord ja que hi ha 4 hores de travesia fins a Harderwijk, on pasarme la nit. A la tarda hi ha un passeig en bicicleta per l’àrea rural de Harderwijk.
Divendres:
passeig en bicicleta ± 60 km Avui amb el vaixell navegarem fins a Spakenburg . Després de desembarcar pedalarem fins a Spakenburg, una vila pesquera famosa pels seus trages tradicionals. Via l’area del llac anomenada Ankeveense Plassen pedalarem fins al castell Muiderslot. Després de visitar el seu magnificament situat castell , continuarem la ruta fins a Amsterdam. Al vespre potser ens afegirem amb el guia per fer un passeig pel centre o es pot fer (pel teu compte) una travessia pels canals d’ Amsterdam.
Dissabte:
Despres de berenar dius adeu al guia i a la tripulació. Les vacances amb vaixell i bicicleta han arribat a la fi.
Abans, i semblava que hagués passat molt temps, romandre a casa volia dir seguretat (també rutina) i anar als llocs que eren la seva especialitat –el Carib, la meitat nord de sudamèrica , Mèxic- representaven aventures, perills, pirates sabotejadors, gent fora de la llei. Ara era el contrari, la llar era un lloc perillós i la gent anava de vacances per gaudir d´ unes setmanes de total descans. Si petites taques d´ oli apareixien sobre les platges de sorra blanca, si la neboda del cambrer flirtejava amb el marit, si hi havia qualque robatori o plovia....no ho volien saber , si el que necessiten són desastres o crims ho poden llegir a altres seccions del periòdic. És així que no escriu aquesta mena de coses als seus articles i intenta no adonar- se ´n. Recorda una vegada, a una platja mexicana, hi havia un home que va matar un porc encara que no sabia com fer-ho perquè un turista volia veure una festa polinèsia. Aquestes eren la classe de coses que ella passava per alt.
La seva feina era satisfactòria, no ho feia malament, es mantenia bronzejada i amb bon estat físic, tenia els ulls blaus i posseïa un somriure agradable, adequat per preguntar educadament, resoldre petites emergències com maletes perdudes, amb humor i sense irritar-se. Poques vegades tenia problemes, hi havia qualque cosa en ella, un aire de professional que no li conferia per res un aspecte de turista ordinària, era d´ aquelles persones que mai tenen maldecaps.
El que fa d´ ella, entre d´ altres coses, una bona escriptora de viatges és que té instint per descobrir rareses locals, sap el que ha de buscar i té un ull molt viu pels detalls.
Ha après, però, que ha de saber diferenciar entre el que observa espontàniament i càndidament–i per això duu una màquina fotogràfica amb ella, ja que les revistes envien els seus propis fotògrafs – i el que ha de deixar. Per exemple, si aixeca lleugerament el cap pot llegir: SAL IDAS DEBAJO DE SU ASIENTO. Diu SALIDAS perquè les lletres estan esborrades degut al anar i venir dels nombrosos passatgers. Això seria una nota humorística per al seu article però no ho pot fer servir , la companyia aèria podria protestar perquè implicaria que els seus avions no són segurs .
Creu que a la gent no li agrada llegir cap classe de perill en el tipus
d´ articles que ella escriu. Fins i tot les persones que no vagin mai als llocs que descriu, les qui no poden permetre –s´ ho , no volen escoltar res de situacions perilloses o incòmodes. És com si volguessin creure que encara queda qualque lloc al món on tot va bé, on mai passen coses dolentes . “Un Edén inexplorat” seria una frase adequada.
Ahir, amb els cabells tan curts i la camisa del Marroc.
Gràcies per visitar l'exposició real però sobretot per visitar-me a mi, per donar-me ànims i per contar-me coses,per ser tan comprensiva i anarte'n quan t'ho vaig dir...
Els comentaris sobre el conte són genials... no sé si quan sigui gran vull ser pintora o escriptora... el que sé és que m'agradaria passar més temps al teu costat!
L´ Anna se sent dèbil. Mai li havia passat després d´ un viatge i suposa que és a causa dels medicaments. Qualsevol classe de pastilles significa un desgast en el sistema, no li agrada prendre’n però...
Mastega cacauets d´ una bossa mig buida. Treu la guia de viatge d´ una de les butxaques del seient. Passeja la mirada sobre les fotografies en color. “Trenta - sis dies de vacances al sol” descrit en termes entusiastes, “tot inclòs” diu, però és clar, hi ha extres. “Una illa de cinema, quasi inexplorada, amb platges de sorra blanca i brillant, llacs verds i blaus i la gent extremadament amable”.
L´ Anna torna precisament d´ aquesta illa, ella també escriu coses com aquestes però el seu no són anuncis, és per als periòdics i quan hi ha sort també per a les revistes de moda, per això les coses que ella escriu han de ser menys afalagadores : petites anècdotes, el contacte personal, detalls com on es pot menjar i què tal és el servei, si el cambrer fa bromes , on anar de compres típiques i totes aquelles coses curioses que se suposa que s´ han de fer, com per exemple, escalar fins a un volcà extingit o cuinar un peix –lloro en un escull de coral si tens les ganes i l´ energia suficient. Ella no les té, però de totes formes es posa a prova i ho fa. Darrerament ha pensat en fer trampes i recomanar aquestes coses sense haver-les fet.
